Construccions clàssiques II
Continuem amb les grans construccions de la geometria euclidiana: la recta paral·lela, la circumferència inscrita i la circumferència circumscrita d'un triangle. Cadascuna encapsula propietats profundes de la geometria.
Recta paral·lela: Recta(A,f)
Dues rectes són paral·leles si mai es tallen (a la geometria euclidiana). L'ordre Recta(A,f), amb un punt i una recta, crea la recta que passa per A i és paral·lela a f:
f=Recta((0,0),(4,2)) P=(1,3) Recta(P,f)
Les dues rectes no es tallen mai. Si arrossegues P, la recta g es desplaça mantenint sempre la mateixa direcció que f. La distància entre elles canvia, però el paral·lelisme es conserva.
Circumferència circumscrita: Circumferència(A,B,C)
La circumferència circumscrita a un polígon (generalment un triangle) és la que passa per tots els seus vèrtexs. El seu centre és la intersecció de les mediatrius:
A=(0,4) B=(-3,0) C=(3,0) p=Polígon(A,B,C) Circumferència(A,B,C)
La circumferència passa exactament pels tres vèrtexs del triangle. El seu radi s'anomena circumradi.
Circumferència inscrita: CircumferènciaInscrita(A,B,C)
La circumferència inscrita és la més gran que cap dins del triangle: és tangent als tres costats. El seu centre és la intersecció de les bisectrius dels angles:
La circumferència inscrita toca els tres costats del triangle (n'és tangent). El seu centre s'anomena incentre. Arrossega els vèrtexs i observa com s'adapta a la nova forma del triangle.
Circumscrit vs. inscrit
Observa les dues circumferències alhora: la circumscrita sempre és més gran que la inscrita, sigui quin sigui el triangle.
Exercici
Resum
Tres construccions importants: Recta(A,f) crea la recta per A paral·lela a f; Circumferència(A,B,C) dona la circumferència que passa pels tres vèrtexs del triangle; CircumferènciaInscrita(A,B,C) dona la circumferència tangent als costats del triangle. La circumferència inscrita toca els costats; la circumscrita passa pels vèrtexs.